Informe del recurs analitzat

La WQ com a recurs, és una eina molt interessant, útil i que obre noves formes de treballar temàtiques, de manera més participativa i fomentat la responsabilitat personal en l'aprentatge. A més de que permet donar un format més atractiu i flexible a l'hora d'exposar coneixements a adquirir i treballar. És un recurs aplicable a totes les assignatures que formen part del currículum educatiu i d'aquí la seva gran utilitat a l'hora de treballar continguts de manera transversal, també en el nostre cas. La WQ que he analitzat "La Samia i la Marta comparteixen els seus països", en concret, em sembla millorable. Pel que fa als aspectes formals de l'eina, podria ser molt més atractiva sigui quin sigui el seu destinatari (i adaptant-la en cada cas, evidentment), és una WQ seriosa. Pel que fa a la tasca en concret que demana, és una tasca molt similar a les que qualsevol mestre/a pot organitzar sense necessitat d'utilitzar aquesta eina informàtica és a dir, a nivell de format didàctic no aporta novetats ni trenca cap esquema, és una recerca d'informació de dues cultures difenrents que després s'ha d'exposar davant els companys/es. Donat que el seu format pel fet de ser informàtic ja és diferent i que és una eina de creació pròpia, penso que valdria la pena fer una proposta més innovadora i complexa, que barrejés l'adquisició de coneixements amb potenciar i desenvolupar altres habilitats importants tant en la persona adulta com en els infants i adolescents. Aquesta WQ ho fa, però de manera molt limitada, crec que prendria molta més força si la fusionés camps de treball diferents utilitzant per exemple el teatre per plasmar tot el contingut adquirit, fet que ajudaria a una millor assimilació i transformació d'aquest, perquè els obligaria a aplicar de manera pràctica allò après.
Penso que la nostra tasca com a educadors ha d'anar dirigida a obrir les ments dels estudiants, a crear curiositat per aprendre, a fer-los responsables i partíceps de la seva educació i sobretot a adaptar els continguts reglats dins el currículum escolar a les necessitats de la realitat amb la que vivim. Tenim la responsabilitat de crear pensadors crítics i conseqüents, més enllà de transmetre continguts. Potser els objectius que em plantejo són massa ambiciosos perquè passen per una revol·lució en molts aspectes del sistema educatiu actual, però no deixo de creure que ens hauriem de començar a enfocar cap a un estil crític d'educació amb el que això suposa, és a dir: amb gestió assambleària, amb una sel·lecció de continguts de responsabilitat compartida i amb un model globalitzat o agragat de currículum (Prats, Inmigración y estilos educativos en la gestión de valores). En matèria d'interculturalitat a Catalunya anem avançant i cada dia més, però no hem d'oblidar que partim d'un model que aboga principalment per la igualtat i això en sí suposa un problema per al reconeixement i la gestió de la diversitat en l'educació, sobretot si es fa de manera assimilacionista o compensatòria obviant la realitat d'accessos desiguals al coneixement en el total de la població escolaritzada.Dit això, qualificaria la WQ que he analitzat com a poc vàlida, amb objectius poc ambiciosos i amb poca voluntat de transcendir o fomentar un esperit crític. És un bon exemple de l'educació entesa a l'inversa de com jo l'entenc, no intenta transformar els educands, que segurament es considera que tenen poc o res a dir i participar de la seva educació. Es queda en un nivell molt superficial de coneixement de la interculturalitat i també és baix el seu nivell de potencial educatiu en general. Entenc que és un recurs pedagògic vàlid per una escola amb un projecte comunitarista d'educació multicultural, perquè en el fons, el que treballa la WQ amb aquest nivell d'intercanvi de coneixement, és la percepció de la multiculturalitat existent, més que la possibilitat de conèixer la interculturalitat.